dimecres, 24 d’agost del 2011

ME'N VAIG VOLANT

Cape Cod


Martha's Vineyard
Hyannis Port
Nantucket











Si tot va bé, el viatge promet. I aquestes fotografies de noms tan suggeridors només són el principi d'una ruta que s'haurà iniciat demà a Nova York i on també hi acabarà perquè per mi anar als Estats Units i prescindir de Nova York seria un sacrifici.
Tot plegat una quinzena mal comptada. Pensaré en vosaltres i sentiré Europa remota i càlida com aquella vella àvia que mai no he conegut.
Tornaré hipnotitzada de música i color perquè cada país i cada tros de país té el seu so i el seu to i així, junt amb el sol, omplen de llum aquesta nostra terra. La Terra.

Una abraçada, subtil però permanent, des de qualsevol lloc, llegidors i llegidores estimats!

dijous, 18 d’agost del 2011

UNA POSTAL MELÒDICA


Beaumont de Pertuis-Vaucluse-Luberon-Provença
Hores d’ara formo part d’aquest poble. M’hi estaré ben poc i, al mateix temps, m’hi puc quedar per sempre. Perquè la Provença em queda aquí mateix i compartim la llum del mateix focus, a casa nostra no tan encegadora però, vaja, jo mai no em queixaria de la nostra llum ardent i quasi blanca. El setembre i els dies enfebrats i les pluges que em faran tancar portes i finestres i sentir una desmesurada dependència de Chopin, no ho sembla, però s’acosten.  
Ben aviat tornareu a tenir noticies meves.


Video: theot337


dilluns, 15 d’agost del 2011

VERSOS NEGATS (II i III)


Grafitis de Ramón Redondo-Gijón-Blog Flores en el ático
Versos negats (II)

Escric per les parets
i a les parets escric.
Ningú s’aturarà
per desxifrar el meu crit.
Escric color gris fosc
i amb estil de grafit
signes nous i de sempre
que demanen auxili
a qui els pugui
i a qui els vulgui entendre.
Temo el demà immediat
que deixarà passar
la puntual brigada de neteja,
La que m’esborrarà la veu.
La gent admirarà la paret
per fi blanca i neta
I mai ningú res no sabrà
del meu clam enterrat.

i III

Et veig en un racó
nimbat de cendra.
Enganxat a la pols
que, cruel, t’espera.
lluny del vi perfumat,
lluny de les platges
que, lluminoses, dia i nit,
encara et deuen enyorar.
I lluny també
de les pells que et buscaven
i, que potser,
ja et tenen oblidat.
Ara jaus
esclau del temps i la mentida,
nimbat de cendra  en un racó
I confonent la pols
que tu mateix desprens,
en la teva ruïna,
amb l’espurneig de plata
d’un miratge
del que potser
mai més no en tornaràs.

Glòria A.P.

dimarts, 9 d’agost del 2011

BENVINGUDA LYDIA DAVIS!


Benvinguda Lydia Davis, l’última troballa estatunidenca en el conreu del relat curt, molt curt i, fins i tot, més curt i tot,  ja que alguns del seus contes, si se’n volen dir així, no tenen més de dues línies.
Lydia Davis que actualment és professora d’escriptura creativa a la universitat d’Albany, capital de l’estat de Nova York, va néixer l’any 1947 i és també, entre altres coses, traductora de francès. La seva història personal ens l’assenyala com la primera esposa de l’escriptor Paul Auster i mare del seu fill Daniel.
Lydia Davis escriu relats de durada mitjana i, com ja s’ha dit abans, d’altres breus i brevíssims. Pel que he pogut veure, a través de la xarxa, Davis es considerada escriptora d’humor,  detall amb el qual jo no hi estic gens d’acord si bé és cert que la ironia acompanya sovint les seves intencions narratives que freqüenten la solitud del ser humà, de vegades, tractada amb un intel·ligent estil obertament surrealista. A mi em crida l’atenció la crueltat que, sense cap complex, exhibeix natural i segura, Lydia Davis.  Els seus crítics,  que més que criticar-la n’exalten el talent,  diuen que dins de la seva prosa hi trobem,  amb un notable grau d’importància, filosofia i poesia. Considerada mestra d’una forma literària que ella mateixa ha inventat –això es dir molt- les seves narracions, curtes o no,  sempre saben sorprendre al llegidor.
Per fer un petit acostament a Lydia Davis, he traduït les quatre històries següents:

En una casa assetjada

En una casa assetjada hi vivien un home i una dona. Des d’on ells s’encongien, a la cuina, l’home i la dona sentien petites explosions. “El vent,” deia la dona.  “Caçadors,”  deia l’home.  “La pluja,” deia la dona.  “L’exèrcit”, deia l’home.  La dona volia anar-se’n a casa seva,  però ja hi era a casa seva, allà al mig del camp, en una casa assetjada.


La mare

La nena va escriure un conte. “ Però no seria molt millor que escrivissis una novel·la”  va dir la seva mare. La nena va fer una casa de nines. “Però no seria molt millor si fora una casa de debò”  va dir la seva mare. La nena va fer un coixinet per el seu pare. “Un edredó hauria estat molt més pràctic”  va dir la seva mare. La neva va cavar un petit forat al jardí. “Però no hauria estat molt millor que haguessis cavat un forat gros,” va dir la seva mare.  La nena va cavar un forat gros i va anar-hi a dormir.  “Però no seria molt millor que hi dormissis per sempre,”  va dir la seva mare.


Bilis primaveral

Sóc feliç de que les fulles creixin grosses tan de pressa.
   Aviat taparan la veïna i la seva escandalosa criatura.


Un home del seu passat

Penso que la mare flirteja amb un home del seu passat que no és el pare. Em dic a mi mateixa: La mare no hauria de tenir relacions inadequades amb aquest home “Franz”!  “Franz” és un europeu.  Jo dic que no hauria de veure aquest home de manera indecent mentre el pare és fora!  Però estic confonent una vella realitat amb una realitat nova:  El pare no tornarà a casa. Ell seguirà estant-se a Vernon Hall. Quant a la mare, té noranta quatre anys. Com poden ser indecents les relacions amb una dona de noranta quatre anys? Tanmateix la meva confusió deu ser aquesta:  malgrat que el seu cos és vell, la seva capacitat de trair encara és jove i fresca.

Com sempre, les vostre opinions seran molt ben rebudes.

Fotografía. "Woman carrying ladder along narrow empty street lined with colorfully painted houses."  Photographie print-Dmitri Kessel


The collected stories of Lydia Davis
Picador
Farrar, Strauss and Giroux
New York


Cuentos completos
Davis, Lydia
Seix Barral-Barcelona


Aquest llibre no ha estat encara editat en català.

dilluns, 1 d’agost del 2011

DIVINE BIGUINE

Leo Marjane

M’he despertat de matinada i ho agraeixo a l’atzar perquè la ràdio,  que fins aquell instant havia vetllat el meu son,  m’ha regalat veus i cançons del tot inesperades. No sabia –quantes coses no sé! - que mai hagués existit una cantant tan sensual i exquisita com Léo Marjane, nascuda a Boulogne-sur-Mer l’any 1912 amb el nom de Thérèse Gérard. Durant els anys trenta i principis dels quaranta va obtenir una gran èxit a França amb delicioses versions de temes com ara el clàssic de Cole Porter Beguin the Beguine o la intimista i suggeridora Clopin Clopant del compositor suís d’origen rus Pierre Dudan que, sabent-ho o no, quasi tots coneixem.
Léo Marjane va caure en picat en acabar la segona guerra, acusada de la seva esplèndida relació amb l’exèrcit alemany. Havia actuat molt sovint a cabarets freqüentats pels militars nazis i era l’estrella de Radio París que controlaven les esmentades forces d’ocupació. Marjane va marxar a Angleterra i a Bèlgica on no la coneixia ningú. Finalment va optar per anar a Sud-americà on va cantar amb un èxit notable i els anys 50 va retornar a França, recordada per tothom i per ningú perdonada. L’any 1957 va esdevenir baronessa per causa del seu matrimoni amb Charles de la Doucette amb el qual es va retirar a una finca de Barbizon per dedicar-se a la cria de cavalls. Léo Marjane havia posat fi a la seva carrera de cantant.  La parella va tenir un fill,  Philippe de la Doucette, que lliurat a la política,  va formar part del gabinet de Mitterrand.
Dec la descoberta de Léo Marjans a Xavier Salvà que fa un programa encantador anomenat “Fora de catàleg” recuperable per podcast. Com podeu imaginar, Xavier Salvà rescata originals valuosos, rareses d’altres temps que ens transporten l’esperit a paratges insòlits.
Una última línia per lloar la veu de contralto,  càlida i profunda,  de Léo Marjane que ella gestiona meravellosament amb un fraseig que desprèn intel·ligència musical i un accent canònic que et conviden a tornar-la a escoltar i a somriure de plaer sentint-la.
La baronessa té 99 anys. Què me’n digueu?
Fotografia de la pàgina jeffdulac.fr
Videos de 240252